Anna Cayuela

13 de juliol de 201918 d'agost de 2024

FO5K ON TOUR. Una manera d’apropar-nos a l’art.

FO5K ON TOUR és una proposta de l’artista Mabel Nieto que va iniciar amb una exposició d’una sèrie d’obres al Cercle Artístic de Manresa i amb l’objectiu que la mostra sortís a l’exterior.

Aquestes obres han estat exposades en diferents barris de la ciutat i en façanes d’edificis particulars. Clicant la imatge podem contemplar com aquestes obres han adquirit un segell identificatiu i un efecte social: apropar-nos a l’art.

Gràcies Mabel.

TOT RECORDANT LA MABEL NIETO

El 24 d’octubre de 2021 la Mabel va marxar a onejar els colors per sobre els núvols després de patir una malaltia i el seu desig de compartir tota la seva activitat artística s’ha fet possible amb la mostra organitzada pel Cercle Artísti c de Manresa, on la Mabel va formar part molt activa en aquesta entitat manresana.

L’exposició en homenatge a la Mabel que podeu veure a l’Espai d’Art del Cercle Artístic de Manresa fins al 25 de novembre., on es pot veure un petit tastet de la gran quantitat d’obres que ens va deixar.

Les obres formen part d’una subhasta on els diners recaptats seran destinats a una entitat que vetlla per les persones que pateixen o han patit algun problema de drogodependència. Per tant, us animo a que la visiteu i que si podeu i voleu participeu en la proposta.

Imatges de la inauguració

Difusió a la premsa

https://www.regio7.cat/cultures/2022/11/13/exposicio-cercle-artistic-manresa-exhibeix-78472012.html

https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/106397/cercle-artistic-manresa-tot-recordant-mabel-nieto-art-exposicio

17 d'abril de 201927 de juliol de 2019

JORDI FULLA. La pèrdua d’un gran artista amb una obra molt viva.

Jordi Fulla (Igualada,1967-2019) va morir sobtadament ahir, 16 d’abril als 52 anys. Casualment ahir tarda vaig visitar la seva darrera gran exposició al Museu Can Framis de Barcelona, Llindar i Celístia, una visita que feia dies tenia pendent de visitar i que la vaig experimentar tal com Jordi Fulla va manifestar en el deu darrer col·loqui a Cal Framis dijous passat.

Hi ha una frase de Mark Rothko que diu: “Una obra d’art no és la reproducció d’una experiència, sinó que és una experiència”. És a dir, tu davant d’aquesta obra d’art has de sentir, pensar i veure unes coses que no pots sentir, pensar ni veure enlloc més. Si dic que la frase m’ha estat útil és perquè em proporciona un bon criteri avaluador: les obres que fan que l’art em resulti una experiència única són, gairebé invariablement, més riques, més valuoses, més excitants, que les que no.

(Fragment de l’article de Pere Antoni Pons)

Aquesta imatge és d’una de les instal·lacions que més em va copsar, potser per l’efecte de celístia (claror de les estrelles) des de l’interior d’una cabana de pedra i que després d’assabentar-me aquesta tarda que l’artista ens havia deixat, he relacionat amb la seva idea de llindar, com a espai de trànsit.

Us recomano la visita de l’exposició de la Fundació Vila Casas, titulada

Jordi Fulla. Llindar i celístia.

5 d'abril de 201928 de juliol de 2019

Presentació WEB

annacayuela.com

6 de febrer de 201927 de juliol de 2019

Hivern de Miquel Martí i Pol

Estimo la quietud dels jardins

i les mans inflades i vermelles dels manobres.

Estimo la tendresa de la pluja

i el pas insegur dels vells damunt la neu.

Estimo els arbres amb dibuixos de gebre

i la quietud dels capvespres vora l’estufa.

Estimo les nits inacabables

i la gent que s’apressa sortint del cinema.

L’hivern no és trist:

És una mica malenconiós,

d’una malenconia blanca i molt íntima.

L’hivern no és el fred i la neu:

és un oblidar de la preponderància del verd,

un recomençar sempre esperançat.

L’hivern no és els dies de boira:

és una rara flexibilitat de la llum

damunt les coses.

L’hivern és el silenci,

és el poble en silenci,

és el silenci de les cases

i el de les cambres

i el de la gent que mira, rere els vidres,

com la neu unifica els horitzons

i ho torna tot

colpidorament pròxim i assequible.

Fotografies fetes des del Mirador dels Orris

al Parc Natural del Cadí-Moixeró

29 d'octubre de 201827 de juliol de 2019

RESPIR DE TARDOR

10 de juny de 201827 de juliol de 2019

D E S G E L

9 de febrer de 201828 de juliol de 2019

DIBUIXAR

Quan observo un arbre penso en el fet de dibuixar com a primera fase del procés creatiu. Dibuixo la brancada de l’arbre, després en dibuixo una altra i a partir de la repetició, el dibuix va creixent i acaba emergint una altra representació que també connecta amb l’arbre.

La natura com a terreny del desordre em porta a la necessitat d’ordenar-la i el dibuix és el vehicle.

La repetició del dibuix d’una manera ordenada crea una trama o teixit a través de la necessitat de com tot el que està passant t’entra mentalment, podríem dir que es crea un teixit d’idees. Aquí parlo de seqüències, de serialisme i de la reiteració. De les variacions sobre un mateix tema. Dels mòduls. Del positiu i del negatiu. Del tornar al negre per poder eliminar les imatges que massa sovint distreuen.

El dibuix esdevé escriptura automàtica i arribo a una espontaneïtat que s’ha perdut al principi del procés, i es va recuperant com a element constant; és quan ja no observo l’arbre sinó que el penso i descobreixo els diferents ritmes que té la natura.

El dibuix és el recull dels elements que em poden interessar, són dibuixos molt simples i també poden ser dibuixos molt ràpids, en certa manera són el diccionari d’un llenguatge cal·ligràfic.

Anna Cayuela

Membre del jurat.

Text del catàleg de l’exposició