Arrels

01 Arrels
04 Arrels

L’arbre és el biotip amb què més intensament m’identifico, per la seva verticalitat, el seu caràcter individual, els seus valors estètics, simbòlics i pràctics.

Percebre la realitat de l’arbre en creixement pot condicionar a tenir una concepció diferent del temps; això em permet imaginar formes noves i amb valors nous.

L’observació del creixement cíclic dels arbres em porten a treballar les estructures dels arbres: dibuixo la brancada de l’arbre, després en dibuixo una altra i a partir de la repetició, el dibuix va creixent i acaba emergint una altra representació que també connecta amb l’arbre,  les seves arrels.

05Arrels07 Arrels
09 Arrels

El dibuix és el vehicle; dibuixar és la primera fase del procés.

La natura com a terreny del desordre em porta a la necessitat d’ordenar-la.

La repetició del dibuix d’una manera ordenada crea una trama o teixit a través de la necessitat de com tot el que està passant t’entra mentalment, podríem dir que es crea un teixit d’idees. Aquí parlo de seqüències, de serialisme i de la reiteració. De les variacions sobre un mateix tema. Dels mòduls. Del positiu i del negatiu. Del tornar al negre per poder eliminar les imatges que massa sovint distreuen.

El dibuix esdevé escriptura automàtica i arribo a una espontaneïtat que s’ha perdut al principi del procés, i es va recuperant com a element constant.

El dibuix és el recull dels elements que em poden interessar, són dibuixos molt simples i també poden ser dibuixos molt ràpids, en certa manera són el diccionari d’un llenguatge cal·ligràfic.

Fins aquí ha estat una experimentació de dibuixos en uns suports de format fàcilment manipulables.

Ara, aquests dibuixos demanen la necessitat d’augmentar el seu tamany, de començar amb l’ús d’una escala molt més gran, d’experimentar i treballar directament damunt de parets amb uns suports de diferents característiques (rotlle de tela, d’acetat, de paper,…).

Aquí comença una nova proposta artística:  Arrels.