Arxius de Intervencions artístiques

FESTIVAL D’ART I NATURA
A L’ANELLA VERDA DE MANRESA

La meva participació a MICROSCOPIES 24, el Festival d’Art i Natura a l’Anella Verda de Manresa, ha estat una descoberta i una experiència d’intervenció artística en un entorn natural molt favorable per comunicar a través de l’obra WATER FLAG la injustícia climàtica que vivim actualment.

El canvi climàtic no és només una qüestió ambiental, és una qüestió de justícia social. La manera com decidim respondre, marcarà el futur del nostre planeta i les vides dels qui l’habiten. L’estrès hídric forçarà el desplaçament de milions de persones els anys vinents.

En un escenari on cada vegada hi haurà menys accés a l’aigua potable, hem de començar analitzant què passa tant a casa nostra com a les nostres institucions culturals. Hauríem d’obrir buit a nous imaginaris artístics, per pensar-nos des de l’aigua i escurçar distàncies simbòliques que ajudin a establir nous assemblatges a l’hora de redefinir-nos com a humanitat i establir la nostra relació d’eco dependència amb l’aigua.

En aquest sentit, crec que hem de cuidar els nostres rius com a símbol molt poderós en el cabal cultural de totes les civilitzacions.

https://www.manresacultura.c a/microscopies/menu/17006-water-flag

WATER FLAG, una intervenció al Gorg de les Escaletes a la riera e Rajadell.

A la revista digital de cultura NÚVO L , la periodista Lara Mangr ané ha publicat:

Humanitat enmig de la natura. La cinquena edició del Festival Microscopies se celebrarà a Manresa del 30 d’agost a l’1 de setembre

https://www.nuvol.com/art/humanitat-enmig-de-la-natura-394218

En el catàleg del festival la periodista i escriptora Anna Vilajosana Garcia introdueix un magnífic text i que mereix ser compartit

Anna Vilajosana. Estiu del 2024

L’art hauria de ser sempre al camp, al bosc, entre les pedres seques, molt a prop de la terra d’on brota la imaginació que necessitem per entendre qui som, per què hem arrelat aquí i no en qualsevol altre lloc. El paisatge ho és tot. Ho sap tot. És origen. Ja hi era abans que el miressis i continua sent-hi encara que no el vegis, encara que no l’observis.

Ens envolta, ens sustenta, ens encercla, ens allibera de l’asfalt, de la ciutat que hem construït i que, de vegades, ens ofega i, d’altres, ens protegeix. Aquest paisatge, a mig camí del mar i la muntanya, és ric i erm alhora. En els senders empolsegats que el travessen se senten veus antigues, la fressa d’animals que hi fan vida, els sons del vent que hi xiula. Música ancestral. La història de la nostra terra s’escriu en els conreus de cereals enrossits en un llençol d’espigues, en els matolls que creixen als marges, en les branques de romaní i timó, en els gorgs que planten cara a la sequera, en la soca d’olivera encartonada que acarono lleugerament com si fos la pell solcada d’algú que conec i que sembla, ben bé, un camp que fou llaurat fa molt de temps.

El Festival Microscopies ens convida a sortir de la ciutat, a reprendre el camí, a ser caminants d’un paisatge conegut, que ens és propi, i que es reinterpreta per uns dies per explicar-nos històries noves o la mateixa història, però d’altres maneres. L’art torna a la natura, d’on potser no ha marxat mai. Art que toca la terra, les branques, els nusos, art que modela, que desperta, que dialoga amb el paisatge que ens és comú, tan comú com l’aire
que respirem. Terra i aire, potser les dues úniques coses que ens uneixen de debò. Art efímer que s’exposa a la intempèrie per ser transformat pel vent, pel sol, per la pluja, pels arbres, pel dia, per la nit, per tu. Art que parirà un nou paisatge, que també serà paisatge. De tothom i de ningú. Tenim això. Terra, arbres, pedres, masies, camins, ramals de la séquia. I tenim artistes que ens ensenyen a mirar, a reinventar, a descobrir coses que no sabíem ni de nosaltres ni del nostre entorn. Paisatge que és origen i final. Serà el que quedarà, el que explicarà què fèiem aquí l’estiu del 2024.