Inauguració de l’exposició “Seguint el mapa vital. Dones, art i vellesa”

CONFERÈNCIA I PRESENTACIÓ DEL LLIBRE:

“L’hora de la veritat. Una mirada a la vellesa” a càrrec de Rosa Regàs escriptora, editora, traductora i ex-directora de la Biblioteca Nacional.

Rosa Regàs reivindica el temps de la vellesa com un moment per fer tot allò que no s´ha abastat de jove.

NO DEIXAR RES PER A DEMÀ. L’escriptora Rosa Regàs va explicar que la vellesa és el moment d’aprofitar el temps que queda per dedicar-lo a fer tot allò que les circumstàncies de la vida han deixat per un altre dia. Regàs va criticar la ideologia que se centra exclusivament en la joventut i deixa de tenir en compte no ja la gent gran sinó fins i tot la gent de 50 anys. El paradigma d’això, va dir, són les polítiques empresarials que acomiaden treballadors veterans i omplen les seves places amb joves inexperts, però amb salaris molt més baixos. “A la gent gran només ens volen si som clients, com en aquests anuncis en què apareix una parella de gent gran, ben conservada, riallera i amb els cabells blancs que anuncien una assegurança”. Regàs va acabar la seva intervenció amb una referència al seu darrer llibre La desgràcia de ser dona, títol que va confessar que és volgudament “provocatiu”. Salvador Redó

http://www.regio7.cat/cultures/2012/03/11/rosa-regas-reivindica-temps-vellesa-moment-allo-que-no-sha-abastat-jove/191115.html

Rosa Regàs, una escriptora realment combativa, tal com ha resumit en aquest article Salvador Redó de Regio7.

Així es va expressar en la conferència mentre al mateix temps es respirava un clima d’optimisme. Tothom va sortir molt emocionat i gosaria dir que les persones més grans molt motivades davant els arguments de la Rosa Regàs, que fins i tot es van esgotar els llibres de la seva publicació sobre la vellesa L’hora de la veritat. Una mirada a la vellesa.

Jo mateixa vaig tenir la curiositat de buscar per la xarxa més informació sobre la seva trajectòria i realment em va agradar com presenta a la pàgina web la seva biografia.

http://www.rosaregas.net/

Aqui teniu un fragment de la seva presentació:

¿Quién soy yo? ¿Cómo soy? ¿Acaso no somos lo que los demás ven en nosotros, esa amalgama que arrastramos toda la vida sin saber nunca en qué consiste? Son los demás los que nos forman y nos conforman, los que sostienen nuestra imagen: con ellos vivimos y somos, y con ellos moriremos cuando mueran, o desapareceremos cuando su memoria se desvanezca o nos alcance su desprecio. Pero aún así, yo me niego a rendirme a la evidencia y quiero creer que sé quién soy y cómo soy. 

Sé que soy pelirroja y mido un metro setenta, que tengo los ojos claros y la piel de lagartija, que jamás llevo anillos ni etiquetas, que me encantan los sombreros. Sé que me gusta beber y bailar y que mi expectación no tiene límites. Tampoco mi irritabilidad, tan intensa a veces como el temblor ante lo que amo. Sé defender una forma de vivir, de pensar y de ser pero no creo en los valores universales y eternos, ni en la moral natural, ni le veo el sentido a perder la vida por Dios, la patria o el deber u otras formas más modernas de dominar las conciencias. Pertenezco a la reserva de quienes sólo izarían banderas si estuvieran prohibidas, y sin embargo tengo la lágrima fácil y cualquier gesta intrascendente, cualquier estúpida heroicidad me hace llorar. Me merecen respeto muy pocas personas, admiración bastantes y ternura la mayoría. Desprecio a los traidorzuelos, a los vanidosos, a los fatuos, a los dogmáticos. El mundo me desconcierta porque no sé qué puedo hacer por paliar tanta doblez y tanto dolor y porque cada vez queda menos espacio para la libertad. No me da miedo la oscuridad pero sí las multitudes. Detesto el acordeón y el doblaje; soy intransigente y vulnerable; me gustan el desierto y la selva, los canales y el mar, la lluvia y la sequía, el frío y el calor, la música de cámara, la ciudad, las sábanas de hilo, las moras negras y el arroz a banda. Me emocionan más los árboles que los gatos. Anhelo igualmente la fiesta y el silencio. Me enternecen los susurros y me abruman los lamentos. Arrastro como todos mi pasado y sé que el día de mañana ya es hoy. No recuerdo haberme aburrido jamás quizá porque busco en el exceso la solución a las causas imposibles. Y sólo quisiera volver a los veinte años para andar día y noche en minifalda. 

Rosa Regàs

ACCIÓ ARTÍSTICA:

“Procés” d’ Antolina Vilaseca, Teresa Montsech i Anna Soler.

Després de la conferència varem assistir a una representació artística que va anar a càrrec d’ Antolina Vilaseca i Teresa Montsech, mare i filla artistes.

Les dues artistes van pintar les quatre cares d’un cub on s’hi van representar diferents parts del cos i també un arbre. Mentre realitzaven l’obra, al costat comptaven amb la interpretació musical de la violoncel.lista Anna Soler.

Els elements com el foc, la música i els jocs de llums van acompanyar l’escenificació artística, que va tenir la pintura i els vincles generacionals i interpersonals com a eix central.

EXPOSICIÓ: “Seguint el mapa vital. Dones, art i vellesa”

Artistes participants a l’exposició:

Anna Cayuela
Anna Crespo
Concha Ibáñez
Roser Muntañola
Roser Oduber
Amèlia Riera
Carme Riera
Maria Assumpció Raventós
Glòria Segalà

Després de l’acció artística va ser el torn d’obrir l’exposició.

A l ‘Espai 7 del Casino es va inaugurar la mostra on es poden veure les obres de nou dones artistes, algunes d’elles de més de vuitanta anys i amb una amplia trajectòria. Com Amèlia Riera, l’única artista dona sel·leccionada a la gran exposició Informalisme Català, i Maria Assumpció Raventós, Creu de Sant Jordi 1991. Però, també, Glòria Segalà, Conxa Ibáñez, Carme Riera i Roser Muntañola.

Anna Crespo, Roser Oduber  i jo mateixa participem a l’exposició des de un punt de vista més jove.

Es tracta de mostrar com l’edat no ha restat “ganes de comunicar”. Algunes, com Roser Muntañola i Roser Oduber, o Antolina Vilaseca i Teresa Montsech, són mare i filla artistes.

En la inauguració, Maria Assumpció Raventós va remuntar-se a la seva infantesa per explicar la seva vocació artística. Va assegurar que comença “quan de petita feia un gargot” i que continua després amb representacions que “només són una expressió nostra”.
Una altra intervenció, la d’Amèlia Riera, va ser molt aplaudida. Va assegurar que “pintar és un vici molt gran i, com tots els vicis, crea addicció”. Va assegurar que “per grans que siguem, continuem pintant” i va prometre fer-ho “fins a la mort”.

Anna Crespo i Alba Ferrer, organitzadores dels actes culturals de l’associació Gènere i gèneres.

Des del bloc un agraïment per la seva tasca cultural tan important per la nostra ciutat.

BLOC DONES DE CATALUNYA

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora,

us  presento aquest bloc http://dfmc-edona11-12.blogspot.com creat per dues dones molt emprenedores en la idea de compartir el seu treball de recerca en un bloc dedicat a les dones de Catalunya que han sigut un referent en el seu treball i que han ajudat a millorar la societat catalana.

Aqui us mostro la seva presentació del bloc i si hi entreu trobareu històries ben curioses i interessants.

Gràcies Montse i M.Dolors

A l’Escola de la Dona hem après, concretament en les classes de la Professora de català M. Dolors Vinyoles juntament amb els Professors de noves tecnologies Oriol Mascareñas i Olga Pérez , respectivament, a descobrir les eines necessàries per presentar un bloc. Aquesta satisfacció ens fa que enguany vulguem participar en el curs 2011-2012 aportant-ne un, dedicat a les ”Dones de Catalunya”.

Ens agradarà presentar dones que al llarg de la història del nostre país han estat un referent en les seves diferents especialitats. Volem deixar clar, que en cap cas les que aquí assenyalarem siguin, ni molt menys, les millors, sinó que per nosaltres representen una molt i molt petita mostra de totes les que han col·laborat amb el seu fer, a millorar la societat catalana. També amb aquesta exposició volem rendir un homenatge a les que amb total anonimat, han fet que el seu treball, estudi, etc. hagi estat per les seves successores una font enriquidora d’experiència.

Aquest reconeixement es per adonar-nos de que tenim un deute amb les que ens han precedit i que gràcies a elles, que possiblement en molts casos hauran treballat amb condicions més difícils que les actuals, s’han obert camins que hem de continuar engrandint-los cada dia més perquè finalment i de forma veritable, la dona sigui reconeguda arreu amb els mateixos drets i deures que els seus companys de viatge.

Finalment i dedicat a les persones que ens vulgueu llegir, estem totalment obertes a acceptar qualsevol aportació que se’ns vulgui fer, com qualsevol crítica, mentre aquesta sigui positiva. Moltes gràcies a tothom.

Montse Capellas Badosa i M. Dolors Figueras Fondevila

 

………………….?????????????? No em fa por que passi el temps, sinó que se m’oblidin els records. Anònim.

L’Alzheimer, al qual també es podria anomenar la malaltia de l’oblit, és una malaltia mental que esborra els records de les persones que la pateixen.

La malaltia és una afecció progressiva que destrueix les cèl·lules del cervell.

La causa més freqüent és la demència i les persones que la tenen perden lentament la capacitat d’aprendre, controlar les seves funcions i recordar.

La memòria no és el temps ni el lloc. Són molts temps i molts llocs.

La memòria està en el rostre, en les mans, en cada gest i en cada sentiment.

_________________________________________________________________________

Amb aquest títol, aquestes imatges i aquest text us vull presentar el procés de  l’obra en que estic treballant amb motiu de la meva col·laboració en en l’exposició Seguint el mapa vital. Dones, art i vellesa  que organitza l’associació Gènere i gèneres de Manresa  www.genereigeneres.org

La Comissió Europea va proposar que l’any 2012 sigui declarat Any Europeu de l’Envelliment Actiu, amb l’objectiu de fomentar un envelliment saludable, l’aprofitament del potencial de la gent gran i l’intercanvi d’experiències i bones pràctiques.

Davant aquest esdeveniment l’associació Gènere i gèneres ha proposat a diferents artistes amb el perfil de dona, art i vellesa, la realització d’un treball artístic en què es tingués en compte el concepte de la vellesa.

Amb una proposta d’aquestes característiques vaig parar atenció amb la nostra gent gran, la que tinc més a prop i especialment la que pateix alguna demència.

Segons unes dades bastant alarmants i extretes de la pàgina web de la

Fundació Pasqual Maragall, més de 35 milions de persones a tot el món pateixen algun tipus de demència.

He volgut centrar el tema de l’obra en la malaltia de l’Alzheimer buscant informació, primer de la morfologia del cervell, com està compost de diferentes parts segons les etapes evolutives i que han anat creixent  com els anells en els troncs dels arbres.

A partir d’aquí, he començat l’obra amb un treball mimètic de la forma del cervell que us he mostrat amb les imatges.

En aquests moments estic treballant en la segona fase de l’obra,

la malaltia de l’oblit on vaig trobant molts elements i recursos que acabaran definint com interpreto aquesta malaltia mental que esborra els records de les persones que la pateixen.

Un treball artístic que conjuntament amb altres obres seran exposades amb motiu del

Dia Internacional de la Dona Treballadorai que en breu us informaré en la següent entrada del bloc.

MUJHEROES 2011

Fins el 18 de desembre cinc artistes manresanes participem en l’exposició col.lectiva d’art femení Mujheroes a Barcelona, amb motiu del dia internacional contra la violència de gènere.

L’espai de l’exposició és un edifici magnífic i val la pena anar-hi.

Us passo el link i podreu trobar totes les artistes participants i conèixer les seves trajectòries artístiques.

http://mujheroes.wordpress.com/edicion-2011/

Aquí teniu una de les meves obres presentades.