MAREA ALTA
El darrer cap de setmana de setembre és la Fira de Sant Miquel a Santpedor
26a Fira de productes ecològics i artistes al carrer
El divendres, 23 de setembre, a les 20 hi haurà la inauguració, de l’exposició “Vi_suals’16” a l’Auditori Convent de Sant Francesc.
També es podrà veure tot el diumenge, 25 de setembre,
dins l’horari de la Fira, de 10 a 14, i de 16 a 20.
L’espai on romandrà exposada per la fira, té un gran encant, quedeu convidats.
IMATGES DE LA INAUGURACIÓ
El proper dissabte inaugurem amb l’Angels Freixanet en un nou espai d’art a Sallent.
L’interiorista Pere Franch ha apostat per utilitzar un dels espais de l’establiment Mobles Franch Martí per a exposicions artístiques. Una iniciativa emprenedora per animar el punt de venda i les mostres artístiques.
Exposar amb l’Angels Freixanet www.angelsfreixanet.com, artista amb una trajectòria artística molt interessant, és una ocasió molt satisfactòria.
El nostre interès comú per la natura ens ha fet decidir mostrar una obres que reinterpreten la nostra visió sobre el paisatge natural Records de natura.
Els artistes no inventen el paisatge, sinó que contribuïm a la seva intervenció, reproducció, comprensió i interpretació.
El que inventa l’artista és la mirada de l’espectador, però aquest és un subjecte emancipat amb capacitat de reinterpretar, repensar i intervenir de nou el paisatge suggerit. La mirada de l’artista no té perquè coincidir amb la mirada de l’espectador.
Vosaltres com a espectadors, esteu convidats el dissabte 12 de desembre a l’Espai d’Art Mobles Franch Martí de Sallent.
Esperem que gaudiu de l’exposició.
Natura 25×25 és el títol de l’última obra realitzada a partir de la troballa de materials i elements del paisatge.
Aquests elements els he treballat conjuntament damunt un suport de 25×25 cm., d’aquí la referència del títol d’aquesta obra.
Fins a finals de setembre la podeu contemplar en l’exposició organitzada pels nous propietaris de l’espai gastronòmic Gurmet de Manresa.
Espero que us agradi.
Altres treballs de Natura 25×25 es poden contemplar en la pagina del bloc Obra situada a la capçalera del bloc.
Existeix un impuls particular que ens fa escollir i utilitzar objectes, a fi de donar una expressió viscuda al que és més nostre, món secret que només podem conèixer a través dels seus llampecs.
És per això que l’estil de vida és com una estètica que es manifesta en la forma que té cadascú de viure els seus objectes.
Objectes personals, objectes materials, objectes culturals. La creativitat d’una vida consisteix en la capacitat d’articular el seu propi idioma, aquell que ens fa conèixer el paradís més íntim d’una persona, el que ell és en definitiva.
Miquel Servera i Blanes (“Festegem Miró,1993”)
Us presento fragments de l’obra Aproximacions que exposo a l’espai Gurmet de Manresa.
Cliqueu Aproximacions per veure l’obra complerta.
Rosa Regàs, una escriptora realment combativa, tal com ha resumit en aquest article Salvador Redó de Regio7.
Així es va expressar en la conferència mentre al mateix temps es respirava un clima d’optimisme. Tothom va sortir molt emocionat i gosaria dir que les persones més grans molt motivades davant els arguments de la Rosa Regàs, que fins i tot es van esgotar els llibres de la seva publicació sobre la vellesa L’hora de la veritat. Una mirada a la vellesa.
Jo mateixa vaig tenir la curiositat de buscar per la xarxa més informació sobre la seva trajectòria i realment em va agradar com presenta a la pàgina web la seva biografia.
http://www.rosaregas.net/
Aqui teniu un fragment de la seva presentació:
¿Quién soy yo? ¿Cómo soy? ¿Acaso no somos lo que los demás ven en nosotros, esa amalgama que arrastramos toda la vida sin saber nunca en qué consiste? Son los demás los que nos forman y nos conforman, los que sostienen nuestra imagen: con ellos vivimos y somos, y con ellos moriremos cuando mueran, o desapareceremos cuando su memoria se desvanezca o nos alcance su desprecio. Pero aún así, yo me niego a rendirme a la evidencia y quiero creer que sé quién soy y cómo soy.
Sé que soy pelirroja y mido un metro setenta, que tengo los ojos claros y la piel de lagartija, que jamás llevo anillos ni etiquetas, que me encantan los sombreros. Sé que me gusta beber y bailar y que mi expectación no tiene límites. Tampoco mi irritabilidad, tan intensa a veces como el temblor ante lo que amo. Sé defender una forma de vivir, de pensar y de ser pero no creo en los valores universales y eternos, ni en la moral natural, ni le veo el sentido a perder la vida por Dios, la patria o el deber u otras formas más modernas de dominar las conciencias. Pertenezco a la reserva de quienes sólo izarían banderas si estuvieran prohibidas, y sin embargo tengo la lágrima fácil y cualquier gesta intrascendente, cualquier estúpida heroicidad me hace llorar. Me merecen respeto muy pocas personas, admiración bastantes y ternura la mayoría. Desprecio a los traidorzuelos, a los vanidosos, a los fatuos, a los dogmáticos. El mundo me desconcierta porque no sé qué puedo hacer por paliar tanta doblez y tanto dolor y porque cada vez queda menos espacio para la libertad. No me da miedo la oscuridad pero sí las multitudes. Detesto el acordeón y el doblaje; soy intransigente y vulnerable; me gustan el desierto y la selva, los canales y el mar, la lluvia y la sequía, el frío y el calor, la música de cámara, la ciudad, las sábanas de hilo, las moras negras y el arroz a banda. Me emocionan más los árboles que los gatos. Anhelo igualmente la fiesta y el silencio. Me enternecen los susurros y me abruman los lamentos. Arrastro como todos mi pasado y sé que el día de mañana ya es hoy. No recuerdo haberme aburrido jamás quizá porque busco en el exceso la solución a las causas imposibles. Y sólo quisiera volver a los veinte años para andar día y noche en minifalda.
Rosa Regàs
ACCIÓ ARTÍSTICA: “Procés” d’ Antolina Vilaseca, Teresa Montsech i Anna Soler.
Després de la conferència varem assistir a una representació artística que va anar a càrrec d’ Antolina Vilaseca i Teresa Montsech, mare i filla artistes.
Les dues artistes van pintar les quatre cares d’un cub on s’hi van representar diferents parts del cos i també un arbre. Mentre realitzaven l’obra, al costat comptaven amb la interpretació musical de la violoncel.lista Anna Soler.
Els elements com el foc, la música i els jocs de llums van acompanyar l’escenificació artística, que va tenir la pintura i els vincles generacionals i interpersonals com a eix central.
EXPOSICIÓ: “Seguint el mapa vital. Dones, art i vellesa”
Artistes participants a l’exposició:
Anna Cayuela
Anna Crespo
Concha Ibáñez
Roser Muntañola
Roser Oduber
Amèlia Riera
Carme Riera
Maria Assumpció Raventós
Glòria Segalà
Després de l’acció artística va ser el torn d’obrir l’exposició.
A l ‘Espai 7 del Casino es va inaugurar la mostra on es poden veure les obres de nou dones artistes, algunes d’elles de més de vuitanta anys i amb una amplia trajectòria. Com Amèlia Riera, l’única artista dona sel·leccionada a la gran exposició Informalisme Català, i Maria Assumpció Raventós, Creu de Sant Jordi 1991. Però, també, Glòria Segalà, Conxa Ibáñez, Carme Riera i Roser Muntañola.
Anna Crespo, Roser Oduber i jo mateixa participem a l’exposició des de un punt de vista més jove.
Es tracta de mostrar com l’edat no ha restat “ganes de comunicar”. Algunes, com Roser Muntañola i Roser Oduber, o Antolina Vilaseca i Teresa Montsech, són mare i filla artistes.
Anna Crespo i Alba Ferrer, organitzadores dels actes culturals de l’associació Gènere i gèneres.
Des del bloc un agraïment per la seva tasca cultural tan important per la nostra ciutat. Diferents elements i recursos han acabat definint la meva interpretació sobre l’Alzheimer,
Podeu contemplar el procés de l’obra clicant a la capçalera del bloc en l’apartat Obra.
L’Alzheimer, al qual també es podria anomenar la malaltia de l’oblit, és una malaltia mental que esborra els records de les persones que la pateixen.
La malaltia és una afecció progressiva que destrueix les cèl·lules del cervell.
La causa més freqüent és la demència i les persones que la tenen perden lentament la capacitat d’aprendre, controlar les seves funcions i recordar.
La memòria no és el temps ni el lloc. Són molts temps i molts llocs.
La memòria està en el rostre, en les mans, en cada gest i en cada sentiment.
_________________________________________________________________________
Amb aquest títol, aquestes imatges i aquest text us vull presentar el procés de l’obra en que estic treballant amb motiu de la meva col·laboració en en l’exposició Seguint el mapa vital. Dones, art i vellesa que organitza l’associació Gènere i gèneres de Manresa
La Comissió Europea va proposar que l’any 2012 sigui declarat Any Europeu de l’Envelliment Actiu, amb l’objectiu de fomentar un envelliment saludable, l’aprofitament del potencial de la gent gran i l’intercanvi d’experiències i bones pràctiques.
Davant aquest esdeveniment l’associació Gènere i gèneres ha proposat a diferents artistes amb el perfil de dona, art i vellesa, la realització d’un treball artístic en què es tingués en compte el concepte de la vellesa.
Amb una proposta d’aquestes característiques vaig parar atenció amb la nostra gent gran, la que tinc més a prop i especialment la que pateix alguna demència.
Segons unes dades bastant alarmants i extretes de la pàgina web de la
Fundació Pasqual Maragall, més de 35 milions de persones a tot el món pateixen algun tipus de demència.
He volgut centrar el tema de l’obra en la malaltia de l’Alzheimer buscant informació, primer de la morfologia del cervell, com està compost de diferentes parts segons les etapes evolutives i que han anat creixent com els anells en els troncs dels arbres.
A partir d’aquí, he començat l’obra amb un treball mimètic de la forma del cervell que us he mostrat amb les imatges.
En aquests moments estic treballant en la segona fase de l’obra,
la malaltia de l’oblit on vaig trobant molts elements i recursos que acabaran definint com interpreto aquesta malaltia mental que esborra els records de les persones que la pateixen.
Un treball artístic que conjuntament amb altres obres seran exposades amb motiu del
Dia Internacional de la Dona Treballadora, i que en breu us informaré en la següent entrada del bloc.
Fins el 18 de desembre cinc artistes manresanes participem en l’exposició col.lectiva d’art femení Mujheroes a Barcelona, amb motiu del dia internacional contra la violència de gènere.
L’espai de l’exposició és un edifici magnífic i val la pena anar-hi.
Us passo el link i podreu trobar totes les artistes participants i conèixer les seves trajectòries artístiques.
http://mujheroes.wordpress.com/edicion-2011/
Aquí teniu una de les meves obres presentades.
El gest minimalista de fregar la flor damunt el paper i utilitzar el seu suc com a tinta, pren tot el protagonisme respecte a la forma, i, respecte al concepte, la facultat d’una natura que s’inscriu a si mateixa.
