De vegades t’has de deixar endur per la marea, (no hi pots fer res més)… Unir forces amb les marees, sentir moments com aquests. Apreciar la natura, tal com es presenta, és l’únic motiu pel qual segueixo en el camí de la creació i continuar amb la marea alta.
Sincronitzat amb la lluna, el nivell del mar canvia gradualment i quan arriba al seu punt més baix, apareixen objectes naturals i artificials com a residus.
En aquests temps de crisi climàtica i allunyament global de la natura, en què ja no és possible ignorar la connexió entre éssers humans i món natural, entre la nostra pròpia salut i la salut del planeta, potser només canviar la dimensió de la mirada, començar a alentir la marxa i aturar-nos davant del que és aparentment intranscendent, sigui el començament d’una nova consciència mediambiental, que ens interpel·la no des de la culpa sinó des d’una escala íntima i esperançadora en la nostra relació amb la naturalesa més propera.
Marea alta comença com un projecte de recreació artística, de denúncia per la contaminació dels mars, utilitzant el residu plàstic com a objecte artístic.
En una època en què els residus i microplàstics impregnen tots els racons, és imprescindible reconèixer la seva omnipresència, fins i tot dins nostre.
Aquesta realitat ha canviat fonamentalment la nostra percepció del nostre cos, el paisatge del medi ambient i els oceans. Com navegar per aquesta nova consciència de la materialitat del plàstic i el seu profund impacte tant en el cos humà com en el món natural.
Influència significativa de la nostra era dels residus plàstics dins de la societat del capitalisme tardà, mostrant el poder transformador de les accions humanes sobre la natura.
Dirigir la nostra atenció cap als residus no és un acte negatiu sinó un acte de realisme.
MAREA ALTA. Els plàstics nostres de cada dia. Una crònica on es descriu molt bé el contingut i intenció del projecte MAREA ALTA.