JORDI FULLA. La pèrdua d’un gran artista amb una obra molt viva.

Jordi Fulla (Igualada,1967-2019) va morir sobtadament ahir, 16 d’abril als 52 anys. Casualment ahir tarda vaig visitar la seva darrera gran exposició al Museu Can Framis de Barcelona, Llindar i Celístia, una visita que feia dies tenia pendent de visitar i que la vaig experimentar tal com Jordi Fulla va manifestar en el deu darrer col·loqui a Cal Framis dijous passat.

Hi ha una frase de Mark Rothko que diu: “Una obra d’art no és la reproducció d’una experiència, sinó que és una experiència”. És a dir, tu davant d’aquesta obra d’art has de sentir, pensar i veure unes coses que no pots sentir, pensar ni veure enlloc més. Si dic que la frase m’ha estat útil és perquè em proporciona un bon criteri avaluador: les obres que fan que l’art em resulti una experiència única són, gairebé invariablement, més riques, més valuoses, més excitants, que les que no.

(Fragment de l’article de Pere Antoni Pons)

Aquesta imatge és d’una de les instal·lacions que més em va copsar, potser per l’efecte de celístia (claror de les estrelles) des de l’interior d’una cabana de pedra i que després d’assabentar-me aquesta tarda que l’artista ens havia deixat, he relacionat amb la seva idea de llindar, com a espai de trànsit.

Us recomano la visita de l’exposició de la Fundació Vila Casas, titulada

Jordi Fulla. Llindar i celístia.

Leave a Reply