EL PART ÉS ART

deVenus està representat per quatre dones que fa un temps es van trobar per congeniar en les seves propostes artístiques i el resultat va ser una exposició a Sant Vicenç de Castellet, municipi on llavors les quatre residien.

El retrobament de la Silvia Vilaseca, la Teresa Montsech, la Luciana Losada i l’Anna Cayuela, juntament amb l’oferiment de participar en l’esdeveniment artístic El part és Art, ha facilitat a posar sobre la taula noves idees creatives que les identifiquen com a dones artistes.

El punt de partida de la seva proposta artística són uns elements materials que han ajudat a posar en comú les seves vivències com a dones i mares.
A partir d’un llençol blanc i de cotó, s’afegeixen altres elements com els bastidors de cosir on cadascuna exposa la seva creació.

Creacions que connoten la sexualitat, la concepció i, d’una manera més específica, el naixement com a porta al món i a l’inici de la vida extrauterina des de diferents òptiques (l’emocional, la fisiològica i l’espiritual).

I com tota creació en procés, aniran sorgint diferents maneres d’expressar-se que enriquiran la seva vivència com a deVenus.

Nascuda a Manresa l’any 1969.
Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, en l’especialitat d’Escultura. Viu a Manresa i compagina l’activitat artística amb la docència.
Guanyadora de la Beca Güell 1994 i seleccionada en els premis internacionals Figurativas 11 i 13 del MEAM, la seva obra inicialment figurativa ha passat per períodes més minimalistes i conceptuals. Membre del grup deVenus.
L’obra deLlum forma part de la instal.lació dePart. L’obra es centra en el simbolisme de DONAR LLUM enllaçant el part amb la projecció de l’energia vital i l’espiritualitat de l’ésser que transita d’un nivell a un altre.

Santvicentina nascuda a Manresa el 1970, vaig treballar durant onze anys al taller de gravat Trama, essent el gravat i la il·lustració els meus principals mitjans expressius. La maternitat m’ha empès a aprofundir en la importància de la cura de la infància i dels processos d’embaràs, part, criança, desenvolupament… com a fonament clau pel benestar emocional de l’adult. He combinant la creació amb la realització de classes per adults i infants i actualment amb la feina d’educadora infantil a l’escola bressol el Niu.

L’obra deCentre forma part de la instal.lació dePart i evoca el naixement (mare i criatura) com a centre de l’univers a través del qual s’expressa la força i el misteri de la vida.

Vaig néixer a Manresa l’any 1964.
Llicenciada en Belles Arts comparteixo la meva activitat artística entre la docència i l’estudi d’art.
Soc membre del grup deVenus i l’obra que presento parteix de la idea de niu que juntament amb altres elements com el llençol blanc, connota la sexualitat, la concepció i el naixement.
L’obra deNiu forma part de la instal.lació dePart i es converteix en una metàfora de la reproducció femenina.

Vaig néixer a Buenos Aires l’any 1972. Soc mare de 4 fills i fa més de 20 anys que visc al Bages.

Graduada en Arts i Oficis Artístics per l’Escola Llotja de Barcelona, compagino el meu treball d’art floral amb la creació d’obra pròpia.

Soc membre del grup DeVenus i l’obra deLluna forma part del conjunt instal.lació dePart del grup deVenus, que a través de quatre imatges del part vol expressar les fases dels cicles llunars íntimament relacionats amb la dona i la natura.

Altres intervencions artístiques

LAS TRICOTORRAS és un projecte comunitari creat a Xàbia, Alacant per a promocionar l’art de teixir en comunitat, compartint idees, patrons i una bona tassa de te.

Aquesta instal·lació de Las Tricotorras, Celebració, és un cant a la sang, a la menstruació, als loquis de la quarantena, símbol de vida i del poder de la dona.

Altres propostes sobre El part motiu de creació social i artística

Ana Álvarez-Errecalde. Fotografia

M’interessa desafiar la idea de maternitat santificada, patida i obedient que –instaurada per la religió- va ser perpetuada per la ciència i per l’art. Al parir no m’avergonyeixo del meu cos ni de la meva sang. M’allunyo d’una maternitat virginal, exposant una experiència sexual i plaent, lliure de qualsevol càstig o vergonya.

Aquest autoretrat es converteix en un símbol d’una maternitat molt poderosa, una maternitat que mentre dóna a llum una criatura també està parint una nova dona: insubmisa, amorosa i plena. Conscient de la seva pròpia força.”

Xènia Ros Izquierdo.

Una imatge que parla de les ferides. Al fons podem veure una fotografia de Ana Álvarez-Errecalde de la sèrie “Cesària, més enllà de la ferida” 2009. Aquí tenim el seu escrit del llibre editat per l’ocasió:

Per “Cesària, més enllà de la ferida” vaig retratar a una trentena de dones i vaig recollir els seus testimonis de denúncia, aprenentatge, angoixa, gratitud i transformació després de l’experiència de donar a llum mitjançant aquesta intervenció.

El més difícil ha estat el sofriment no comprès, perquè si el bebè està bé, la resta és secundari. Vaig sofrir en silenci i solitud, un dolor negat com a tal fins que vaig poder compartir-lo amb altres dones que també s’havien sentit com jo: trencades, fracassades, ferides en l’ànima. Compartir el dolor el valida, demostra que està fundat i que no és fruit d’una ment malalta….

Tana E. Ruiz. Pintura

La Tana al llibre ens explica:

A la sala de dilatació diferents metges entraven i, sense paraules, t’introduïen la mà enguantada per a veure quant havies dilatat. Si et posaves a la gatzoneta per a alleujar el dolor lumbar les infermeres et renyaven i et manaven tombar-te en la llitera. No t’explicaven res del que et feien. Tot això et donava a entendre que havies de ser passiva. El part era alguna cosa que et feien sense tu, per a obtenir un nen. D’aquí la meva figura sense mans ni peus, és a dir: sense poder fer o moure’s. Vaig passar l’embaràs i part sense el pare, però després del part em van portar a l’habitació un paper per al registre on el primer que posava era: “Nom del pare”, per això la meva criatura innocent és separada de la mare i transformada per la balança de la justícia (lleis) en un paper que acabarà abocat en la catifa/territori del pare com una possessió més. A dalt, com a dona sola amb un bebè em sentia insignificant, sola i acorralada davant un món amenaçador.

Sònia Moya Villanueva. Poema / Alba Juanola Casajuana. Els tres Moments

Myriam Negre Masiá. Escultura

Myriam Negre ens explica al llibre: El part sempre ha estat nostre, però sento que ens vam perdre en el camí. Avui, amb aquesta escultura en ceràmica, reivindico el part conscient, a la serp i la dona antiga, que ens guien de nou, de tornada a casa. El crit anuncia l’arribada d’una nova consciència, que neix de les entranyes, que muda la pell, que és lliure, que flueix amb els cicles de la natura i no té por a parir perquè sap qui és.

Luciana Losada Gachet

La Luciana s’expressa així al llibre sobre el tema de la pèrdua d’una criatura:

Una de les coses que es repeteix més en la pèrdua d’una criatura en l’embaràs o en el part és el silenci. El silenci dels batecs del cor, el silenci del plor, el de la parella, la família o amics, el de l’entorn… el silenci de l’absència. A vegades per respecte, pel dolor, per vergonya o incomprensió…

Altres obres exposades sobre El Part és Art