Començo l’any amb un nou projecte TIDE , després de passar uns dies al Mar Cantàbric on vaig presenciar el fenomen natural de les marees. Aquestes ofereixen una experiència sensorial i estètica de l’ascens i descens del nivell del mar.
https://www.instagram.com/stories/highlights/17968287152528555/
De vegades t’has de deixar endur per la marea, (no hi pots fer res més)… Unir forces amb les marees, sentir moments com aquests. Apreciar la natura, tal com es presenta, és l’únic motiu pel qual segueixo en el camí de la creació i continuar amb la marea alta.
Sincronitzat amb la lluna, el nivell del mar canvia gradualment i quan arriba al seu punt més baix, apareixen objectes naturals i artificials com a residus.
Uns residus que aquests dies s’està denunciant després que un vaixell de càrrega hagi contaminat les costes locals amb milions de pellets de plàstic vessats, causant una contaminació severa als ecosistemes marins.
https://es.greenpeace.org/es/noticias/marea-blanca-de-plastico-en-galicia/
En aquests temps de crisi climàtica i allunyament global de la natura, en què ja no és possible ignorar la connexió entre éssers humans i món natural, entre la nostra pròpia salut i la salut del planeta, potser només canviar la dimensió de la mirada, començar a alentir la marxa i aturar-nos davant del que és aparentment intranscendent, sigui el començament d’una nova consciència mediambiental, que ens interpel·la no des de la culpa sinó des d’una escala íntima i esperançadora en la nostra relació amb la naturalesa més propera.
TIDE comença com un projecte de recreació artística, de denuncia per la contaminació dels mars, utilitzant el residu plàstic com a objecte artístic.
Observacio natural, amb temps i sense pressa….
Fantàstic!!!
Montse el mateix entorn em va oferir aquest moment de deixar-te fluir i com dius sense pressa. Gràcies per compartir
TIDE em fa sentir que mentre la natura ens produeixi aquest efecte hipnòtic en la seva observació i el sentiment de comunió amb la seva relació, potser encara hi ha esperança. L’art com a reflexió!❤️
Esmeralda així em vaig sentir davant el mar, gràcies per compartir
M’agrada que parlis de la connexió dels éssers humans i la Natura; Som Aigua, Som Aire… Som Natura, cal que tornem a escoltar la saviesa de la Natura i el seu ritme, reconnectar-hi, respectar-la, respectar-nos… sembla fàcil, oi?
He après a ser molt conscient de la connexió dels éssers humans i la natura, de la qual fas referència. De quina manera? Passejant “a dins” de la natura en lloc de “sortir a” la natura. Moltes gràcies Lluïsa per compartir.