Drawn from nature

Referències de l’experiència.
Com el paisatge pot desenvolupar una història.

La natura sempre és el punt zero dels meus projectes artístics. La geolocalització de les coordenades 68°11’54.8”N 13°29’12.6”E em porta al punt zero d’aquesta proposta artística.

El viatge és el fil conductor d’aquesta proposta; el viatge, com a vivència i com a metàfora, suposa una empremta que connecta amb la memòria; un sediment que convida a la introspecció. La realitat és necessària, no per copiar-la, sinó per viure-la.
Quan miro el paisatge no el copio sinó que visc en el paisatge. Després, passat el temps, el viscut, l’experiència s’expressa ella mateixa.

Explicar l’experiència. Procés i mitjà artístic.

En aquest lloc, 68°11’54.8”N 13°29’12.6”E, he buscat, de manera intuïtiva, percebre la llum d’aquest paisatge tan gris.
Quan percebia la llum, la meva visió es transformava, els objectes naturals es desdibuixaven. Em venien ganes de transcriure una experiència que anava més enllà de mi mateixa.
Amb l’acte fotogràfic he copsat el que havia vist, era conscient de la meva mirada neta del que em rodejava i experimentava.

Descobrir com la natura treballa sola, sense la intervenció de cap instrument.
Fotografio composicions que es poden trobar a la natura.
Per això puc parlar de “materials trobats”, “tècniques trobades” i “processos trobats” que la natura com a suport artístic em brinda per deixar caure la mirada en algun lloc i començar a generar expectatives noves en aquest projecte artístic.

Contingut de l’experiència. El silenci de la natura.

En la selecció d’imatges, no busco impactar visualment, sinó que, per contra, busco allò que està amagat més profundament; un interval de temps en què la ment no arriba a pensar en res que no correspongui al moment i al lloc. Un temps suspès en el qual hi ha una disposició interna a percebre el món i l’existència que ens envolta, on els detalls insignificants adquireixen gran importància.

Un interval on la distància amb el medi que ens envolta desapareix, un moment de vinculació íntima en què la vida penetra per tots els sentits, en el qual ens movem amb la llum, amb el vent, amb la temperatura. Un interval silenciós en el qual som paisatge.

Crear és, potser, meditar actuant sobre la matèria des del silenci interior.
M’interessa confrontar la idea de com la natura ens transforma i com les construccions culturals condicionen la nostra experiència.

L’experiència es construeix i l’experiència amb la fotografia m’ajuda a representar-la, utilitzant el temps lent com poètica on els recorreguts externs al territori m’obren la porta a recorreguts interns personals.

La natura no es planta davant nostre, simplement està amb tota la seva capacitat d’estar.
El paisatge es modifica, no ve donat. Habitem el paisatge a través de la nostra mirada. Recorrem aquesta escena que s’estén davant nostre buscant el seu misteri.

Hi ha llavors tot un seguit d’experiències intermèdies en què es poden distingir els diversos aspectes d’una progressiva introversió.
Aquí apareix el relat i la pròpia experiència amb la fotografia, la qual possibilita un caminar intern.

Conclusions de l’experiència. Estar connectada amb el lloc, no estar fora de lloc.

Davant el canvi climàtic provocat per l’ésser humà, tot paisatge percebut està format en part per l’activitat humana. Nosaltres els humans ens hem convertit en el paisatge. Però no estem sols en ell.

Estar connectada amb el lloc, 68°11’54.8”N 13°29’12.6”E, i presenciar altres formes de vida, he tingut la vivència sobre com es desordena naturalment l’ordre natural.
Amb l’acte fotogràfic, he pretès posar el meu ordre a aquest desordre natural i entrar en els conflictes de la percepció; la contradicció del que veiem amb el que, de fet, hi ha.

A través d’una evolució en la qual vaig ajustant la manera en què percebo el món, faig servir el silenci com a estratègia, de manera que em porta cap a algun lloc de mi mateixa.
Necessito invertir la mirada, deixar de mirar a fora per mirar dins, i encara que miri fora, fer-ho des de dins.

Així, en un instant, es crea una imatge, una empremta del que està fora.
La meva realitat cobra sentit només per ser testimoni d’aquest fenomen, cada vegada que passa.

Drawn from nature. Materialitzar l’experiència.

L’inesperat que vaig experimentar del lloc, la manca d’imposició sobre on, què i com, i la manca de control i domini sobre la realitat em duen a una experiència de vulnerabilitat.
Una vulnerabilitat viscuda en l’aparició i desaparició d’elements naturals que les onades porten i s’emporten mar endins.

Uns elements naturals que la mateixa natura es cuida de recollir, doblegar, dividir i canviar-los de contextos i aquí m’interessa especialment la tensió entre el caos i l’ordre que puc observar en la intervenció que fa la natura en el paisatge; podríem dir que és una col·laboració amb la diversitat, el poder i la vitalitat del medi.

Drawn from nature, que es pot traduir com “extret de la natura”, és la meva aportació al paisatge: observar-lo, habitar-lo, regalar-li una nova aparença efímera, massa breu en alguns casos (l’aigua en el seu fluir, no deixa gairebé espai per a la presència simultània de la mirada). La idea de materialitzar aquesta experiència efímera deriva cap a la instal·lació artística entrellaçant-se amb l’experiència de la fotografia.

El resultat són unes imatges on he aïllat parts del paisatge i que amb l’ús d’una sobreexposició intencionada m’ha permès augmentar la brillantor de la imatge, reduir el contrast i provocar la pèrdua de detall en les àrees més clares.

Aquesta experiència en fotografia com a llenguatge m’ha permès construir un relat com a projecte artístic. Un relat que no pot ser més que un caminar intern, un qüestionament del propi acte de fotografiar en tant que la meva intencionalitat de provocar una indefinició de la imatge, m’enfronta a uns buits silenciosos que possibilita el meu propi caminar, en aquesta idea de l’interior-exterior, d’acostament-allunyament, en definitiva un passejar “a dins” de la natura en lloc de “sortir a” la natura.

La mateixa selecció d’una part només del paisatge en les imatges, sumat a la pèrdua de definició, fa que l’experiència visual de la peça quedi incompleta, des de lluny sembla que la imatge perd definició, que no es pugui veure bé, però a mesura que l’espectador s’acosta a la peça, la imatge és més intel·ligible, fent que poder gaudir de la imatge (paisatge) sigui possible.

Aquest fet enllaça la idea d’experiència incompleta del paisatge en les fotografies amb l’experiència incompleta viscuda del lloc.
El paisatge es veu o intueix de la mateixa manera en la imatge que en la mateixa natura.

En la plasticitat de la sorra que rep la petjada del pas, relaciono el meu viatge amb la idea de “vida a l’aire lliure” per descriure una filosofia de vida que explora i aprecia la natura a través de l’experiència directa d’una manera senzilla i sense complicacions, i això em serveix com a eix que defineix les estratègies del projecte artístic.