Quan observo un arbre penso en el fet de dibuixar com a primera fase del procés creatiu. Dibuixo la brancada de l’arbre, després en dibuixo una altra i a partir de la repetició, el dibuix va creixent i acaba emergint una altra representació que també connecta amb l’arbre.
La natura com a terreny del desordre em porta a la necessitat d’ordenar-la i el dibuix és el vehicle.
La repetició del dibuix d’una manera ordenada crea una trama o teixit a través de la necessitat de com tot el que està passant t’entra mentalment, podríem dir que es crea un teixit d’idees. Aquí parlo de seqüències, de serialisme i de la reiteració. De les variacions sobre un mateix tema. Dels mòduls. Del positiu i del negatiu. Del tornar al negre per poder eliminar les imatges que massa sovint distreuen.
El dibuix esdevé escriptura automàtica i arribo a una espontaneïtat que s’ha perdut al principi del procés, i es va recuperant com a element constant; és quan ja no observo l’arbre sinó que el penso i descobreixo els diferents ritmes que té la natura.
El dibuix és el recull dels elements que em poden interessar, són dibuixos molt simples i també poden ser dibuixos molt ràpids, en certa manera són el diccionari d’un llenguatge cal·ligràfic.
Anna Cayuela
Membre del jurat.
Text del catàleg de l’exposició
Enhorabona als guanyadors!
Moltes gràcies.
Enviado desde mi Redmi Note 4 El 9 feb. 2018 8:52 p. m., Anna Cayuela escribió: Anna Cayuela posted: “Quan observo un arbre penso en el fet de dibuixar com a primera fase del procés creatiu. Dibuixo la brancada de l’arbre, després en dibuixo una altra i a partir de la repetició, el dibuix va creixent i acaba emergint una altra representació que també conn”