Aquest estiu he començat les vacances visitant Madrid.
M’he trobat amb una ciutat molt escalfada, parlant tant climatològicament com socialment, davant les noves mesures antipopulars que el govern ha decidit imposar.
Enmig d’aquest escalfament vaig voler visitar Caixa Forum on realment em vaig trobar amb un oasi.
La seu de CaixaForum Madrid és un antic edifici de tipus fabril amb façanes de maó que es trobava encaixonat entre carrers estrets. Va ser reformat per l’estudi d’arquitectura Herzog & De Meuron, amb resultats elogiats per la seva originalitat.
La façana lateral d’un bloc annex quedava al descobert, i va ser embellida mitjançant un espectacular tapís vegetal, conformat per centenars de plantes que es mantenen vives mitjançant un sistema de reg ocult, creació de Patrick Blanc.
Ës interessant la vida i obra d’aquest artista francès i visitar les seves obres en la seva pàgina web és un plaer.
http://www.verticalgardenpatrickblanc.com/
PATRICK BLANC, INVENTOR DEL JARDÍ VERTICAL
La naturalesa ha estat una font d’inspiració per a artistes, dissenyadors, arquitectes, etc. al llarg de la història.
En l’arquitectura contemporània, la natura ha irromput en els murs verticals de la mà del botànic francès Patrick Blanc, inventor dels jardins verticals o murs vegetals.
La situació de les grans ciutats és que han experimentat un creixement molt ràpid i, per tant, no tenen espai per a parcs.
Plantar a les teulades i les façanes dels gratacels sembla l’única solució viable per a aquests casos.
Museu Quai Branly a París
Aquests murs vegetals tenen l’avantatge que actuen com a aïllant tèrmic tant a l’estiu com a l’hivern, reduint la necessitat d’usar aire condicionat i calefacció, a més de servir per purificar l’aire com qualsevol altra zona verda, i segons sembla també són capaços de reciclar les partícules contaminants que acaben atrapades en la coberta de feltre, ja que acaben per ser descompostes i funcionar com a fertilitzant.
Façana d’un hotel de Londres
L’artista treballa amb el concepte d’art botànic com la manera de “pintar amb plantes”.
L’artista ha pretès construir una pintura viva de formes que creixen i s’expandeixen seguint unes lleis per a la pura supervivència, però que alhora se’ns ofereixen amb tota la seva bellesa.
Pont Max Juvenal a Aix en Provence
