En els meus apunts de tardor he afegit un vídeo
de la realitzadora audiovisual Berta O.Peig
que vull compartir pel seu excel.lent treball
en la composició de la imatge i sobretot pel
seu discurs metafòric.
D’altra banda, la música que acompanya aquest excel·lent
muntatge és de Lídia Pujol i Òscar Roig.
Un bon treball per gaudir durant una estoneta.
Natura 25×25 és el títol de l’última obra realitzada a partir de la troballa de materials i elements del paisatge.
Aquests elements els he treballat conjuntament damunt un suport de 25×25 cm., d’aquí la referència del títol d’aquesta obra.
Fins a finals de setembre la podeu contemplar en l’exposició organitzada pels nous propietaris de l’espai gastronòmic Gurmet de Manresa.
Espero que us agradi.
Altres treballs de Natura 25×25 es poden contemplar en la pagina del bloc Obra situada a la capçalera del bloc.
Estem en temps de flors i vull compartir l’obra de Tada Asuka.
La seva creació floral és d’una sensibilitat extraordinària.
Ja arriba la primavera i ens convida a pensar en el creixement cíclic i la regeneració del nostre entorn.
M’agradaria compartir una altra manera de presentar la primavera a través d’una instal·lació pública i interactiva de l’artista canadenca Nicole Dextras.
The Mobile Garden Dress.
Cada peça única es crea amb el que hi ha en cada temporada de temps, i el que està disponible ja sigui en el jardí de l’artista, o en les piles de compost del parc local.
El seu treball té a veure amb la recerca, ja que es tracta de crear, i que sovint s’inspira en una fulla o una flor que descobreix caminant o anant en bicicleta.
El vestit Mobile Garden va ser concebut com un jardí autosuficient i refugi portàtil per al nou nòmada urbà , amb testos de plantes comestibles i un mirinyac que es converteix en una tenda de campanya a la nit . Aquesta peça és 100% compostable i reciclable.
Realment un treball molt original l’obra d’aquesta artista que treballa amb materials efímers per accentuar els cicles de la natura i també per aportar una reflexió sobre la cultura de consum.
Curt documental sobre l’artista Nicole Dextras
Altres projectes de l’artista
Existeix un impuls particular que ens fa escollir i utilitzar objectes, a fi de donar una expressió viscuda al que és més nostre, món secret que només podem conèixer a través dels seus llampecs.
És per això que l’estil de vida és com una estètica que es manifesta en la forma que té cadascú de viure els seus objectes.
Objectes personals, objectes materials, objectes culturals. La creativitat d’una vida consisteix en la capacitat d’articular el seu propi idioma, aquell que ens fa conèixer el paradís més íntim d’una persona, el que ell és en definitiva.
Miquel Servera i Blanes (“Festegem Miró,1993”)
Us presento fragments de l’obra Aproximacions que exposo a l’espai Gurmet de Manresa.
Cliqueu Aproximacions per veure l’obra complerta.
La llum zenital és la que arriba des d’amunt a interiors o a exteriors que tenen alguna cosa d’interior.
Podríem definir la llum zenital com la llum, natural o artificial, destinada a il·luminar un local, un edifici, una església, etc., i que prové del sostre.
Descobrir llums zenitals requereix incursions en la foscor, mirades al cel i passejades, com mostro en la imatge de la capçalera, un dia d’estiu al bosc.
Buscant paral·lelismes amb la recerca de llum zenital, vull compartir la troballa d’un espai.
Situat en un carrer tranquil de la ciutat de Paris, hi ha una botiga que mostra un lloc pacífic i tranquil, lluny de l’enrenou i el bullici.
És un espai on la llum, encara que intangible, és protagonista essencial i component indispensable per que el visitant tingui una experiència estètica.
Les imatges il·lustren la interessant botiga de Ken Okada a Paris.
A destacar com l’espai transmet l’essència dels dissenys de la marca i ho podeu contemplar en la seva web.
Al cap de deu dies d’escriure una entrada al bloc sobre la reflexió del valor de la veritat en la fotografia, ens arriba la notícia de que La Fundació Hasselblad
http://www.hasselbladfoundation.org/hasselbladspristagare-2013
ha escollit el fotògraf català Joan Fontcuberta per rebre el Premi Internacional de Fotografia Fundació Hasselblad en l’edició del 2013, dotat amb la quantitat d’1.000.000 de corones sueques (110.000 euros, aproximadament).
La cerimònia de lliurament del premi va tenir lloc a Barcelona el 7 de març de 2013.
Davant d’aquest esdeveniment vull compartir la seva extraordinària tasca artística en aquest bloc.
Joan Fontcuberta, que al llarg de més de trenta anys no ha deixat d’investigar i qüestionar el mitjà fotogràfic, és un dels fotògrafs contemporanis més imaginatius. La seva obra es caracteritza per adoptar unes perspectives conceptuals originals i lúdiques, que exploren, en particular, les convencions fotogràfiques, els mitjans de representació i les reivindicacions de veracitat. En projectes interdisciplinaris que s’expandeixen fora de l’espai expositiu, Fontcuberta desafia conceptes que són propis de la ciència i la ficció.
A més de la seva pràctica fotogràfica, articula el seu compromís amb l’art fotogràfic en les seves facetes d’escriptor, professor i comissari, i ha estat una figura enormement inspiradora per a les generacions més joves.
Us presento un dels seus projectes que trobo molt representatiu amb el centre d’interès que tinc en aquests moments Descobrir la veritat.
En aquest projecte fotogràfic hi ha imatges de “Googlegrames”, mosaics compostos per 10000 fotografies buscades a internet i que componen imatges que ens conviden a dubtar i sobretot a pensar.
El fet de treballar amb una eina infogràfica comporta una reflexió sobre el valor de veritat de la fotografia.
Ser capaç de fer gairebé el que vulguis amb una imatge després dels fets és un avantatge que la fotografia digital té sobre la fotografia tradicional.
Programes de retoc fotogràfic permeten la manipulació d’imatges fotogràfiques amb un resultat aparentment realista, o millor dit, falsament fotogràfic.
En l’art es menteix gairebé per definició doncs no deixa de ser una metàfora de la realitat. A la fotografia també.
La capacitat de somiar, d’imaginar, de compondre una realitat diferent de la que veiem és una cosa que fa meravellós l’ésser humà. Aquesta capacitat es converteix en art i creativitat en moltes ocasions. També en avenços científics i tecnològics.
Si cliqueu Obra a la capçalera del bloc podreu veure altres imatges manipulades informàticament de la sèrie Descobrir la veritat.
Aquest estiu he començat les vacances visitant Madrid.
M’he trobat amb una ciutat molt escalfada, parlant tant climatològicament com socialment, davant les noves mesures antipopulars que el govern ha decidit imposar.
Enmig d’aquest escalfament vaig voler visitar Caixa Forum on realment em vaig trobar amb un oasi.
La seu de CaixaForum Madrid és un antic edifici de tipus fabril amb façanes de maó que es trobava encaixonat entre carrers estrets. Va ser reformat per l’estudi d’arquitectura Herzog & De Meuron, amb resultats elogiats per la seva originalitat.
La façana lateral d’un bloc annex quedava al descobert, i va ser embellida mitjançant un espectacular tapís vegetal, conformat per centenars de plantes que es mantenen vives mitjançant un sistema de reg ocult, creació de Patrick Blanc.
Ës interessant la vida i obra d’aquest artista francès i visitar les seves obres en la seva pàgina web és un plaer.
http://www.verticalgardenpatrickblanc.com/
PATRICK BLANC, INVENTOR DEL JARDÍ VERTICAL
La naturalesa ha estat una font d’inspiració per a artistes, dissenyadors, arquitectes, etc. al llarg de la història.
En l’arquitectura contemporània, la natura ha irromput en els murs verticals de la mà del botànic francès Patrick Blanc, inventor dels jardins verticals o murs vegetals.
La situació de les grans ciutats és que han experimentat un creixement molt ràpid i, per tant, no tenen espai per a parcs.
Plantar a les teulades i les façanes dels gratacels sembla l’única solució viable per a aquests casos.
Museu Quai Branly a París
Aquests murs vegetals tenen l’avantatge que actuen com a aïllant tèrmic tant a l’estiu com a l’hivern, reduint la necessitat d’usar aire condicionat i calefacció, a més de servir per purificar l’aire com qualsevol altra zona verda, i segons sembla també són capaços de reciclar les partícules contaminants que acaben atrapades en la coberta de feltre, ja que acaben per ser descompostes i funcionar com a fertilitzant.
Façana d’un hotel de Londres
L’artista treballa amb el concepte d’art botànic com la manera de “pintar amb plantes”.
L’artista ha pretès construir una pintura viva de formes que creixen i s’expandeixen seguint unes lleis per a la pura supervivència, però que alhora se’ns ofereixen amb tota la seva bellesa.
Pont Max Juvenal a Aix en Provence
