L’hora blava de la ciutat a Tocats de Lletra

Fa sis mesos que des de Cultura de l’Ajuntament de Manresa em van encarregar la imatge del festival literari Tocats de Lletra 2020 i com a lema La ciutat poètica.

A l’abril estàvem en ple confinament i eren dies d’incertesa, ara no ha canviat gaire, i l’encàrrec va coincidir amb les sortides de poca durada que ens van permetre. L’horari permès de les sortides coincidien amb l’hora blava de la ciutat.

Aqui us presento la proposta que vaig presentar i que des de Cultura van apostar.

L’hora blava de la ciutat

Aquets dies de desconfinament, surto al vespre tard a fer fotografies quan la ciutat està més buida i coincideixo amb l’hora blava, és un moment de llum ideal, doncs la llum artificial no contrasta amb la llum de l’ambient i es pot obtenir bons resultats.

D’aquí ha sortit la idea del disseny de la imatge de Tocats de Lletra.

Escollir els color ha sigut complicat ja que normalment treballo amb colors que fan referència a la natura però ara que la ciutat se sent amenaçada per la pandèmia he optat pel negre.

Ens enfrontem al buit incert del futur, des d’un present en la solitud de l’aïllament. Una solitud que ens està obligant a portar una vida introspectiva des de les nostres cases. Un buit què els artistes potser estem més acostumats, perquè es crea en soledat.

El diferents blaus potser busquen l’hora blava de les meves sortides a la ciutat abans que es faci fosc.

La concentració que vivim en les ciutats, amb les circumstàncies que estem vivint per la pandèmia, l’he representat a través de cercles concèntrics.

Un cercles concèntrics que poden fer referència al dibuix d’un element natural però que en aquest cas connota la intenció de recerca de construcció d’una manera controlada que podem experimentar de la ciutat.

Dibuixar cercles concèntrics com a mapa o organitzador visual que m’ajuda a organitzar la meva geografia personal.

Per tot plegat també faig altres lectures de la proposta. Aquesta pandèmia està posant en valor l’estil de vida dels pobles com alternativa a una ciutat vulnerable.

Esperem que aquesta crisi torni a equilibrar un desequilibri no normal que estem vivint actualment, una expansió de les ciutats, la gent visqui d’una manera més escampada (no concentrada). No ens pot, doncs, semblar estrany que quan en el món es viuen moments de crisi les ciutats necessitin repensar-se.

Abril 2020

El Tocats de Lletra 2020 aposta per la ‘ciutat poètica’ i combinarà actes presencials i virtuals.
Que gaudiu del festival i podeu consultar tota la informació i el programa del 14è festival literari Tocats de Lletra de Manresa a tocatsdelletra.cat.

https://www.instagram.com/p/CGS3DemoOFo/?igshid=8ahyqm7npnv6

Us presento imatges de diferents moments d’hora blava a l’escenari de Tocats de lletra 2020

Exposició EL PART ÉS ART. Una visita virtual.

deNiu de la instal·lació dePart del grup d’artistes deVenus

Aqui teniu la imatge del niu que forma part de la intervenció dePart que hem fet el grup Devenus. Un niu que en aquests moments em serveix com a metàfora de refugi, de llar que en aquests dies estem vivint a causa del confinament. Cuideu-vos molt, ens en sortirem !!!

Si cliqueu a la imatge del niu podreu gaudir d’una visita virtual d’algunes de les intervencions artístiques de l’exposició ja que davant la suspensió de totes les activitats que l’Ajuntament de Manresa va comunicar el dijous 12 de març per evitar la propagació del coronavirus Covid-19, la visita a l’exposició ha quedat suspesa i moltes persones s’han quedat sense cap possibilitat de visitar-la.

.

Paisatges de ciutat i camp

Ahir al Centre Cultural el Casino de Manresa, disset nens i les seves famílies, van participar en l’activitat familiar entorn el collage. Rodejats de les obres-collages de Ingrid Rodewald, van experimentar la tècnica del collage i van construir el seu propi paisatge de ciutat i camp.

Com es pot veure en les imatges va haver una bona participació amb uns resultats molt bons. Vull agrair a les famílies per la seva col·laboració en fer realitat l’activitat.

Hem tornat a fer l’activitat familiar de collage i mireu que bonics són els paisatges de ciutat i camp que han contruït entre els nens i els adults.

Un collage de la ciutat i el camp

El passat dissabte es va inaugurar l’exposició Ciutat i camp de l’artista Ingrid Rodewald al Centre Cultural el Casino de Manresa.

L’oferiment que he rebut a acompanyar l’exposició en la realització d’una visita-taller familiar entorn el collage, ha estat una oportunitat per continuar treballant en propostes d’activitat artística que han sorgit després de l’acció artística Making of, com els tallers de la tardor passada sobre Natura artística per alumnes de primària.

A Ciutat i camp, Ingrid Rodewald ensenya com n’és de bonic, i alhora fràgil, el procés de creació del món. L’exposició, formada per objectes i collages realitzats amb fotografies sobre tela o fusta, mostra els treballs, la temàtica dels quals gira al voltant del paisatge, la vegetació i la natura amb la utilització de mitjans contemporanis.

La mostra es podrà veure fins a l’1 de març en horari de dimarts a diumenge i festius de 6 de la tarda a 9 del vespre. Dilluns no festius, tancat.

Si voleu més informació de l’artista alemanya Ingrid Rodewald

https://www.manresa.cat/web/noticies/7663-l%27artista-alemanya-ingrid-rodewald-inaugura-l%27exposicio-%C2%93ciutat-i-camp%C2%94-al-casino-de-manresa

FO5K ON TOUR. Una manera d’apropar-nos a l’art.

FO5K ON TOUR és una proposta de l’artista Mabel Nieto que va iniciar amb una exposició d’una sèrie d’obres al Cercle Artístic de Manresa i amb l’objectiu que la mostra sortís a l’exterior.

Des del maig han estat exposades en diferents barris de la ciutat i en façanes d’edificis particulars. Clicant la imatge podem contemplar com aquestes obres han adquirit un segell identificatiu i un efecte social: apropar-nos a l’art.

Gràcies Mabel.

Hivern de Miquel Martí i Pol

Estimo la quietud dels jardins

i les mans inflades i vermelles dels manobres.

Estimo la tendresa de la pluja

i el pas insegur dels vells damunt la neu.

Estimo els arbres amb dibuixos de gebre

i la quietud dels capvespres vora l’estufa.

Estimo les nits inacabables

i la gent que s’apressa sortint del cinema.

L’hivern no és trist:

És una mica malenconiós,

d’una malenconia blanca i molt íntima.

L’hivern no és el fred i la neu:

és un oblidar de la preponderància del verd,

un recomençar sempre esperançat.

L’hivern no és els dies de boira:

és una rara flexibilitat de la llum

damunt les coses.

L’hivern és el silenci,

és el poble en silenci,

és el silenci de les cases

i el de les cambres

i el de la gent que mira, rere els vidres,

com la neu unifica els horitzons

i ho torna tot

colpidorament pròxim i assequible.

Fotografies fetes des del Mirador dels Orris

al Parc Natural del Cadí-Moixeró