Referències de l’experiència.
Com el paisatge pot desenvolupar una història.
La natura sempre és el punt zero dels meus projectes artístics. La geolocalització de les coordenades 68°11’54.8”N 13°29’12.6”E em porta al punt zero d’aquesta proposta artística.
El viatge és el fil conductor d’aquesta proposta; el viatge, com a vivència i com a metàfora, suposa una empremta que connecta amb la memòria; un sediment que convida a la introspecció. La realitat és necessària, no per copiar-la, sinó per viure-la.
Quan miro el paisatge no el copio sinó que visc en el paisatge. Després, passat el temps, el viscut, l’experiència s’expressa ella mateixa.
Explicar l’experiència. Procés i mitjà artístic.
En aquest lloc, 68°11’54.8”N 13°29’12.6”E, he buscat, de manera intuïtiva, percebre la llum d’aquest paisatge tan gris.
Quan percebia la llum, la meva visió es transformava, els objectes naturals es desdibuixaven. Em venien ganes de transcriure una experiència que anava més enllà de mi mateixa.
Amb l’acte fotogràfic he copsat el que havia vist, era conscient de la meva mirada neta del que em rodejava i experimentava.
Descobrir com la natura treballa sola, sense la intervenció de cap instrument.
Fotografio composicions que es poden trobar a la natura.
Per això puc parlar de “materials trobats”, “tècniques trobades” i “processos trobats” que la natura com a suport artístic em brinda per deixar caure la mirada en algun lloc i començar a generar expectatives noves en aquest projecte artístic.
Contingut de l’experiència. El silenci de la natura.
En la selecció d’imatges, no busco impactar visualment, sinó que, per contra, busco allò que està amagat més profundament; un interval de temps en què la ment no arriba a pensar en res que no correspongui al moment i al lloc. Un temps suspès en el qual hi ha una disposició interna a percebre el món i l’existència que ens envolta, on els detalls insignificants adquireixen gran importància.
Un interval on la distància amb el medi que ens envolta desapareix, un moment de vinculació íntima en què la vida penetra per tots els sentits, en el qual ens movem amb la llum, amb el vent, amb la temperatura. Un interval silenciós en el qual som paisatge.
Crear és, potser, meditar actuant sobre la matèria des del silenci interior.
M’interessa confrontar la idea de com la natura ens transforma i com les construccions culturals condicionen la nostra experiència.
L’experiència es construeix i l’experiència amb la fotografia m’ajuda a representar-la, utilitzant el temps lent com poètica on els recorreguts externs al territori m’obren la porta a recorreguts interns personals.
La natura no es planta davant nostre, simplement està amb tota la seva capacitat d’estar.
El paisatge es modifica, no ve donat. Habitem el paisatge a través de la nostra mirada. Recorrem aquesta escena que s’estén davant nostre buscant el seu misteri.
Hi ha llavors tot un seguit d’experiències intermèdies en què es poden distingir els diversos aspectes d’una progressiva introversió.
Aquí apareix el relat i la pròpia experiència amb la fotografia, la qual possibilita un caminar intern.
Conclusions de l’experiència. Estar connectada amb el lloc, no estar fora de lloc.
Davant el canvi climàtic provocat per l’ésser humà, tot paisatge percebut està format en part per l’activitat humana. Nosaltres els humans ens hem convertit en el paisatge. Però no estem sols en ell.
Estar connectada amb el lloc, 68°11’54.8”N 13°29’12.6”E, i presenciar altres formes de vida, he tingut la vivència sobre com es desordena naturalment l’ordre natural.
Amb l’acte fotogràfic, he pretès posar ordre a aquest desordre natural i entrar en els conflictes de la percepció; la contradicció del que veiem amb el que, de fet, hi ha.
A través d’una evolució en la qual vaig ajustant la manera en què percebo el món, faig servir el silenci com a estratègia, de manera que em porta cap a algun lloc de mi mateixa.
Necessito invertir la mirada, deixar de mirar a fora per mirar dins, i encara que miri fora, fer-ho des de dins.
Així, en un instant, es crea una imatge, una empremta del que està fora.
La meva realitat cobra sentit només per ser testimoni d’aquest fenomen, cada vegada que passa.
Quina presentació tan esplèndida!!!
Me n’alegro que t’hagi agradat, gràcies Montse per compartir
Anna, m’has tornat a transportar a les Lofoten a través de la llum que hi van copsar els teus ulls. Una bellesa d’elements o composicions de la natura que, a través de la teva mirada, esdevenen art. Magnífic! N’esperem més!
Si un lloc amb una llum molt peculiar i que tu també vas experimentar ja estàvem molt aprop. Gràcies per compartir Emma.
Eis Anna, em sembla molt interessant els conceptes que estàs treballant, de fet m’hi sento identificada… Crec que tenim pensaments i maneres de viure el paisatge molt semblant, potser pràcticament iguals. A veure què ens vas descobrint…
El paisatge sempre m’ha inspirat en el fet de caminar, de viatjar com a experiència vital. Darrerament aquesta experiència és el meu primer recurs per continuar el meu projecte artístic. Moltes gràcies Tamara per compartir.
Anna m’encanta la teva vivenciació de la natura i la interpretació que en fas , tant en la descripció verbal com en la representació pictòrica. És filosofia autèntica . Enhorabona .
Me n’alegro que t’hagi agradat, gràcies Roser per compartir
La natura, el nostre vestit de sabiesa, descobrir des d’ella comporta experiències com la que ens brindes i comparteixes. Gràcies per expresar en forma plàstica uns valors fonamentals de respecte i admiració cap a ella. Caminant, és fa camí,…. no deixis de caminar.
Gràcies Jordi, un comentari molt encertat.
Em ressona la teva mirada. Com del teu relat es va desenvolupant i expandint amb una expressivitat molt acurada. Comparteixo molt amb tu. Gràcies!!
Moltes gràcies per compartir. L’obra encara en procés i aviat el relat continuarà.
El camí del paisatge al “teu” paisatge és d’una deliciosa delicadesa. Et seguiré en aquest camí.
Elisenda moltes gràcies per compartir i et desitjo un bon camí.
A mi també em ressona i m’agrada la teva experiència i mirada. De fet, som Natura i quan hi estem plenament presents, ens ajuda a re/connectar-nos. Gràcies 🙏🏾
Totalment d’acord,gràcies pel comentari