Ja arriba la primavera i ens convida a pensar en el creixement cíclic i la regeneració del nostre entorn.
M’agradaria compartir una altra manera de presentar la primavera a través d’una instal·lació pública i interactiva de l’artista canadenca Nicole Dextras.
The Mobile Garden Dress.
Cada peça única es crea amb el que hi ha en cada temporada de temps, i el que està disponible ja sigui en el jardí de l’artista, o en les piles de compost del parc local.
El seu treball té a veure amb la recerca, ja que es tracta de crear, i que sovint s’inspira en una fulla o una flor que descobreix caminant o anant en bicicleta.
El vestit Mobile Garden va ser concebut com un jardí autosuficient i refugi portàtil per al nou nòmada urbà , amb testos de plantes comestibles i un mirinyac que es converteix en una tenda de campanya a la nit . Aquesta peça és 100% compostable i reciclable.
Realment un treball molt original l’obra d’aquesta artista que treballa amb materials efímers per accentuar els cicles de la natura i també per aportar una reflexió sobre la cultura de consum.
El fet de treballar amb una eina infogràfica comporta una reflexió sobre el valor de veritat de la fotografia.
Ser capaç de fer gairebé el que vulguis amb una imatge després dels fets és un avantatge que la fotografia digital té sobre la fotografia tradicional.
Programes de retoc fotogràfic permeten la manipulació d’imatges fotogràfiques amb un resultat aparentment realista, o millor dit, falsament fotogràfic.
En l’art es menteix gairebé per definició doncs no deixa de ser una metàfora de la realitat. A la fotografia també.
La capacitat de somiar, d’imaginar, de compondre una realitat diferent de la que veiem és una cosa que fa meravellós l’ésser humà. Aquesta capacitat es converteix en art i creativitat en moltes ocasions. També en avenços científics i tecnològics.
Si cliqueu Obra a la capçalera del bloc podreu veure altres imatges manipulades informàticament de la sèrie Descobrir la veritat.
Us presento la meva última descoberta, l’obra de Lluís Hortalà.
La mirada d’ Hortalà sobre la muntanya es basa des de la seva experiència com a escalador.
Un breu resum de les seves fites més destacades:
Lluís Hortalà (Olot, 1959)
– Artista visual i alpinista
– Entre els anys 1975 i 1982 va ser un dels escaladors més actius del grup dels Pirates.
– 1a ascensió en lliure de la via dels Sostres (Montserrat).
– 1a ascensió en solitari al Puro i 1a repetició integral de la via Serón-Millán del Mallo Pisón (Riglos).
-Encadenaments molt ràpids per l’època com les vies Cerdà-Vergés i Gran diedre al Calderer i les vies Estorach i Pany-Haus al pollegó Inferior (Pedraforca), en poques hores.
– L’any 1982 participa en l’expedició catalana a l’Everest.
– Com a artista ha exposat al Museo Reina Sofía (Madrid), Fundaçao Calouste Gulbenkian (Lisboa), Carrer Montcada i la Caixa (Barcelona), Delfina Studios (Londres), Fundació Suñol (Barcelona), gairebé totes les edicions d’Arco (Madrid) i un llarg etcètera d’exposicions individuals i col·lectives.
– Està representat en nombroses col·leccions aquí i a l’estranger, i ha estat premiat amb algunes de les millors beques del país.
És una obra sobre el paisatge, però també sobre un paisatge interior.
L’experiència del mirar, la pròpia vivència de la muntanya i el paper de la cultura del paisatge en l’art són els temes que Hortalà explora.
Un artista que utilitza el llapis de carbó com si fossin arnesos.
En definitiva, per penjar-se de la blanca paret d’una tela o paper.
Podeu contemplar el video sobre una de les seves exposicions al CDAN (Centre d’Art i Naturalesa).
AI PEREJAUME, SI VEIES LA MUNIÓ D’OBRES QUE T’ENVOLTEN, NO EN FARIES CAP DE NOVA!
Aquest és el llarg títol de l’exposició de Perejaume que he visitat a la Pedrera de Barcelona i després de veure al voltant de 200 obres el seu missatge ha estat molt més entenedor.
Des dels anys noranta el seu treball qüestiona l’excés, amb la velocitat del progrés tot s’ha convertit en una gran exposició permanent ,segons comenta Martí Peran (comissari de l’exposició).
Després de la visita he trobat un punt d’acord amb el plantejament de Perejaume, tenim tanta acumulació (idees, informació, objectes,…) al nostre voltant que ens obliga a estar entre el fer i el desfer.
Comparteixo un vídeo d’una entrevista de l’artista a Catalunya radio, on breument expressa com Perejaume és un ésser capaç de ser natura, no pas de reproduir-la.
L’exposició és fins el 12 de febrer de 2012 i si sou amants de la natura la trobareu en forma de poesia.
Gràcies Perejaume.
Consentiment de cookies
Per oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com ara galetes per emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. Donar el consentiment a aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com ara el comportament de navegació o identificadors únics en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament determinades característiques i funcions.
Funcional
Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
L'emmagatzematge tècnic o l'accés és necessari amb la finalitat legítima d'emmagatzemar preferències que no siguin sol·licitades pel subscriptor o usuari.
Estadístiques
L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques.The technical storage or access that is used exclusively for anonymous statistical purposes. Without a subpoena, voluntary compliance on the part of your Internet Service Provider, or additional records from a third party, information stored or retrieved for this purpose alone cannot usually be used to identify you.
Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer el seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars.