JORDI FULLA. La pèrdua d’un gran artista amb una obra molt viva.

Jordi Fulla (Igualada,1967-2019) va morir sobtadament ahir, 16 d’abril als 52 anys. Casualment ahir tarda vaig visitar la seva darrera gran exposició al Museu Can Framis de Barcelona, Llindar i Celístia, una visita que feia dies tenia pendent de visitar i que la vaig experimentar tal com Jordi Fulla va manifestar en el deu darrer col·loqui a Cal Framis dijous passat.

Hi ha una frase de Mark Rothko que diu: “Una obra d’art no és la reproducció d’una experiència, sinó que és una experiència”. És a dir, tu davant d’aquesta obra d’art has de sentir, pensar i veure unes coses que no pots sentir, pensar ni veure enlloc més. Si dic que la frase m’ha estat útil és perquè em proporciona un bon criteri avaluador: les obres que fan que l’art em resulti una experiència única són, gairebé invariablement, més riques, més valuoses, més excitants, que les que no.

(Fragment de l’article de Pere Antoni Pons)

Aquesta imatge és d’una de les instal·lacions que més em va copsar, potser per l’efecte de celístia (claror de les estrelles) des de l’interior d’una cabana de pedra i que després d’assabentar-me aquesta tarda que l’artista ens havia deixat, he relacionat amb la seva idea de llindar, com a espai de trànsit.

Us recomano la visita de l’exposició de la Fundació Vila Casas, titulada

Jordi Fulla. Llindar i celístia.

Llum, ombres i divertimento

Aquest mes s’exposa a Manresa la proposta de Tom Carr. Una exposició que neix a partir de l’interès que li va despertar l’obra de l’arquitecte, enginyer i luminotècnic català Carles Buïgas, creador entre altres de la Font Màgica de Montjuïc.

A l’exposició, mitjançant audiovisuals, podem guadir de llum i ombres.

Untitled-6

La visita a l’exposició ha estat una estona de divertimento amb el joc de llums i ombres que ens ofereix la instal.lació i que juntament amb la realització de les imatges de la Mabel Nieto podeu veure el resultat en aquests post.

 

 

Vull afegir que el 2015 és l’Any Internacional de la Llum, i coincideix amb el festival LLUM BCN. Ha estat un circuit d’instal·lacions lluminoses en el qual confluïen la tradició, l’art i la tecnologia gràcies al talent d’alumnes i professors d’escoles de disseny, il·luminació, arquitectura o interiorisme de Barcelona ia la col·laboració de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) i l’Associació Professional de Dissenyadors d’Il·luminació (APDI), entre altres entitats i artistes de reconegut prestigi.

Lluís Hortalà

L’ESCALADOR-ARTISTA

L’ARTISTA-ESCALADOR

Hola de nou.

Us presento la meva última descoberta, l’obra de Lluís Hortalà.

La mirada d’ Hortalà sobre la muntanya es basa des de la seva experiència com a escalador.

Un breu resum de les seves fites més destacades:

Lluís Hortalà  (Olot, 1959)

– Artista visual i alpinista
– Entre els anys 1975 i 1982 va ser un dels escaladors més actius del grup dels Pirates.
– 1a ascensió en lliure de la via dels Sostres (Montserrat).

– 1a ascensió en solitari al Puro i 1a repetició integral de la via Serón-Millán del Mallo Pisón (Riglos).

-Encadenaments molt ràpids per l’època com les vies Cerdà-Vergés i Gran diedre al Calderer i les vies Estorach i Pany-Haus al pollegó Inferior (Pedraforca), en poques hores.
– L’any 1982 participa en l’expedició catalana a l’Everest.
– Com a artista ha exposat al Museo Reina Sofía (Madrid), Fundaçao Calouste Gulbenkian (Lisboa), Carrer Montcada i la Caixa (Barcelona), Delfina Studios (Londres), Fundació Suñol (Barcelona), gairebé totes les edicions d’Arco (Madrid) i un llarg etcètera d’exposicions individuals i col·lectives.
– Està representat en nombroses col·leccions aquí i a l’estranger, i ha estat premiat amb algunes de les millors beques del país.

És una obra sobre el paisatge, però també sobre un paisatge interior.

L’experiència del mirar, la pròpia vivència de la muntanya i el paper de la cultura del paisatge en l’art són els temes que Hortalà explora.

Un artista que utilitza el llapis de carbó com si fossin arnesos.

En definitiva, per penjar-se de la blanca paret d’una tela o paper.

Podeu contemplar el video sobre una de les seves exposicions al CDAN (Centre d’Art i Naturalesa).

Que el disfruteu, fins aviat.