La invitació del Cercle Artístic de Manresa a fer una intervenció a la sala d’exposicions durant els actes de la Festa Major de la ciutat, ha estat l’oportunitat de realitzar un MAKING OF del procés de creació: realitzar una simulació del fora-escena.
Això vol dir el trasllat de tot els elements de treball de l’estudi a un nou espai, la sala d’exposicions.
La reubicació d’aquest elements a un nou context serà de caràcter participatiu. A través de les xarxes haurà una convocatòria per participar al MAKING OF durant quatre tardes* i aquesta acció artística culminarà en la inauguració de la intervenció a la sala d’exposicions que es podrà visitar durant 15 dies.
Quan observo un arbre penso en el fet de dibuixar com a primera fase del procés creatiu. Dibuixo la brancada de l’arbre, després en dibuixo una altra i a partir de la repetició, el dibuix va creixent i acaba emergint una altra representació que també connecta amb l’arbre.
La natura com a terreny del desordre em porta a la necessitat d’ordenar-la i el dibuix és el vehicle.
La repetició del dibuix d’una manera ordenada crea una trama o teixit a través de la necessitat de com tot el que està passant t’entra mentalment, podríem dir que es crea un teixit d’idees. Aquí parlo de seqüències, de serialisme i de la reiteració. De les variacions sobre un mateix tema. Dels mòduls. Del positiu i del negatiu. Del tornar al negre per poder eliminar les imatges que massa sovint distreuen.
El dibuix esdevé escriptura automàtica i arribo a una espontaneïtat que s’ha perdut al principi del procés, i es va recuperant com a element constant; és quan ja no observo l’arbre sinó que el penso i descobreixo els diferents ritmes que té la natura.
El dibuix és el recull dels elements que em poden interessar, són dibuixos molt simples i també poden ser dibuixos molt ràpids, en certa manera són el diccionari d’un llenguatge cal·ligràfic.
Ahir dijous 25 d’agost es va fer públic el veredicte del jurat del 86è Concurs-Exposició d’Artistes Manresans que es convoca per la Festa Major i organitza el Cercle Artístic de Manresa.
L’arbre del pensament, l’obra que vaig presentar, ha estat la guanyadora del primer premi.
Per a mi és una bona notícia en la meva trajectòria artística i que vull compartir en aquesta entrada del bloc.
L’exposició de les obres es troba a l’Espai7 del Centre Cultural El Casino de Manresa, del 25 d’agost a l’11 de setembre de 2016.
L’arbre del pensament és la culminació de l’obra Arbres i el principi d’una nova obra Arrels.
(Cliqueu per veure l’obra i obtenir informació)
Imatges de l’entrega de premis
També s’ha atorgat dos accèssits, el primer a Sofia Gómez Barroso pel treball “No és un quadre” i el segon a Neus Casasayas Mas per “La Nit”.
El proper dissabte inaugurem amb l’Angels Freixanet en un nou espai d’art a Sallent.
L’interiorista Pere Franch ha apostat per utilitzar un dels espais de l’establiment Mobles Franch Martí per a exposicions artístiques. Una iniciativa emprenedora per animar el punt de venda i les mostres artístiques.
Exposar amb l’Angels Freixanet www.angelsfreixanet.com, artista amb una trajectòria artística molt interessant, és una ocasió molt satisfactòria.
El nostre interès comú per la natura ens ha fet decidir mostrar una obres que reinterpreten la nostra visió sobre el paisatge natural Records de natura.
Els artistes no inventen el paisatge, sinó que contribuïm a la seva intervenció, reproducció, comprensió i interpretació.
El que inventa l’artista és la mirada de l’espectador, però aquest és un subjecte emancipat amb capacitat de reinterpretar, repensar i intervenir de nou el paisatge suggerit. La mirada de l’artista no té perquè coincidir amb la mirada de l’espectador.
Vosaltres com a espectadors, esteu convidats el dissabte 12 de desembre a l’Espai d’Art Mobles Franch Martí de Sallent.
Existeix un impuls particular que ens fa escollir i utilitzar objectes, a fi de donar una expressió viscuda al que és més nostre, món secret que només podem conèixer a través dels seus llampecs.
És per això que l’estil de vida és com una estètica que es manifesta en la forma que té cadascú de viure els seus objectes.
Objectes personals, objectes materials, objectes culturals. La creativitat d’una vida consisteix en la capacitat d’articular el seu propi idioma, aquell que ens fa conèixer el paradís més íntim d’una persona, el que ell és en definitiva.
Miquel Servera i Blanes (“Festegem Miró,1993”)
Us presento fragments de l’obra Aproximacions que exposo a l’espai Gurmet de Manresa.
“L’hora de la veritat. Una mirada a la vellesa” a càrrec de Rosa Regàs escriptora, editora, traductora i ex-directora de la Biblioteca Nacional.
Rosa Regàs reivindica el temps de la vellesa com un moment per fer tot allò que no s´ha abastat de jove.
NO DEIXAR RES PER A DEMÀ. L’escriptora Rosa Regàs va explicar que la vellesa és el moment d’aprofitar el temps que queda per dedicar-lo a fer tot allò que les circumstàncies de la vida han deixat per un altre dia. Regàs va criticar la ideologia que se centra exclusivament en la joventut i deixa de tenir en compte no ja la gent gran sinó fins i tot la gent de 50 anys. El paradigma d’això, va dir, són les polítiques empresarials que acomiaden treballadors veterans i omplen les seves places amb joves inexperts, però amb salaris molt més baixos. “A la gent gran només ens volen si som clients, com en aquests anuncis en què apareix una parella de gent gran, ben conservada, riallera i amb els cabells blancs que anuncien una assegurança”. Regàs va acabar la seva intervenció amb una referència al seu darrer llibre La desgràcia de ser dona, títol que va confessar que és volgudament “provocatiu”. Salvador Redó
http://www.regio7.cat/cultures/2012/03/11/rosa-regas-reivindica-temps-vellesa-moment-allo-que-no-sha-abastat-jove/191115.html
Rosa Regàs, una escriptora realment combativa, tal com ha resumit en aquest article Salvador Redó de Regio7.
Així es va expressar en la conferència mentre al mateix temps es respirava un clima d’optimisme. Tothom va sortir molt emocionat i gosaria dir que les persones més grans molt motivades davant els arguments de la Rosa Regàs, que fins i tot es van esgotar els llibres de la seva publicació sobre la vellesa L’hora de la veritat. Una mirada a la vellesa.
Jo mateixa vaig tenir la curiositat de buscar per la xarxa més informació sobre la seva trajectòria i realment em va agradar com presenta a la pàgina web la seva biografia.
http://www.rosaregas.net/
Aqui teniu un fragment de la seva presentació:
¿Quién soy yo? ¿Cómo soy? ¿Acaso no somos lo que los demás ven en nosotros, esa amalgama que arrastramos toda la vida sin saber nunca en qué consiste? Son los demás los que nos forman y nos conforman, los que sostienen nuestra imagen: con ellos vivimos y somos, y con ellos moriremos cuando mueran, o desapareceremos cuando su memoria se desvanezca o nos alcance su desprecio. Pero aún así, yo me niego a rendirme a la evidencia y quiero creer que sé quién soy y cómo soy. Sé que soy pelirroja y mido un metro setenta, que tengo los ojos claros y la piel de lagartija, que jamás llevo anillos ni etiquetas, que me encantan los sombreros. Sé que me gusta beber y bailar y que mi expectación no tiene límites. Tampoco mi irritabilidad, tan intensa a veces como el temblor ante lo que amo. Sé defender una forma de vivir, de pensar y de ser pero no creo en los valores universales y eternos, ni en la moral natural, ni le veo el sentido a perder la vida por Dios, la patria o el deber u otras formas más modernas de dominar las conciencias. Pertenezco a la reserva de quienes sólo izarían banderas si estuvieran prohibidas, y sin embargo tengo la lágrima fácil y cualquier gesta intrascendente, cualquier estúpida heroicidad me hace llorar. Me merecen respeto muy pocas personas, admiración bastantes y ternura la mayoría. Desprecio a los traidorzuelos, a los vanidosos, a los fatuos, a los dogmáticos. El mundo me desconcierta porque no sé qué puedo hacer por paliar tanta doblez y tanto dolor y porque cada vez queda menos espacio para la libertad. No me da miedo la oscuridad pero sí las multitudes. Detesto el acordeón y el doblaje; soy intransigente y vulnerable; me gustan el desierto y la selva, los canales y el mar, la lluvia y la sequía, el frío y el calor, la música de cámara, la ciudad, las sábanas de hilo, las moras negras y el arroz a banda. Me emocionan más los árboles que los gatos. Anhelo igualmente la fiesta y el silencio. Me enternecen los susurros y me abruman los lamentos. Arrastro como todos mi pasado y sé que el día de mañana ya es hoy. No recuerdo haberme aburrido jamás quizá porque busco en el exceso la solución a las causas imposibles. Y sólo quisiera volver a los veinte años para andar día y noche en minifalda.
Rosa Regàs
ACCIÓ ARTÍSTICA:“Procés”d’ Antolina Vilaseca, Teresa Montsech i Anna Soler.
Després de la conferència varem assistir a una representació artística que va anar a càrrec d’ Antolina Vilaseca i Teresa Montsech, mare i filla artistes.
Les dues artistes van pintar les quatre cares d’un cub on s’hi van representar diferents parts del cos i també un arbre. Mentre realitzaven l’obra, al costat comptaven amb la interpretació musical de la violoncel.lista Anna Soler.
Els elements com el foc, la música i els jocs de llums van acompanyar l’escenificació artística, que va tenir la pintura i els vincles generacionals i interpersonals com a eix central.
EXPOSICIÓ:“Seguint el mapa vital. Dones, art i vellesa”Artistes participants a l’exposició:
Anna Cayuela
Anna Crespo
Concha Ibáñez
Roser Muntañola
Roser Oduber
Amèlia Riera
Carme Riera
Maria Assumpció Raventós
Glòria Segalà
Després de l’acció artística va ser el torn d’obrir l’exposició.
A l ‘Espai 7 del Casino es va inaugurar la mostra on es poden veure les obres de nou dones artistes, algunes d’elles de més de vuitanta anys i amb una amplia trajectòria. Com Amèlia Riera, l’única artista dona sel·leccionada a la gran exposició Informalisme Català, i Maria Assumpció Raventós, Creu de Sant Jordi 1991. Però, també, Glòria Segalà, Conxa Ibáñez, Carme Riera i Roser Muntañola.
Anna Crespo, Roser Oduber i jo mateixa participem a l’exposició des de un punt de vista més jove.
Es tracta de mostrar com l’edat no ha restat “ganes de comunicar”. Algunes, com Roser Muntañola i Roser Oduber, o Antolina Vilaseca i Teresa Montsech, són mare i filla artistes.
En la inauguració, Maria Assumpció Raventós va remuntar-se a la seva infantesa per explicar la seva vocació artística. Va assegurar que comença “quan de petita feia un gargot” i que continua després amb representacions que “només són una expressió nostra”.
Una altra intervenció, la d’Amèlia Riera, va ser molt aplaudida. Va assegurar que “pintar és un vici molt gran i, com tots els vicis, crea addicció”. Va assegurar que “per grans que siguem, continuem pintant” i va prometre fer-ho “fins a la mort”.
Anna Crespo i Alba Ferrer, organitzadores dels actes culturals de l’associació Gènere i gèneres.
Des del bloc un agraïment per la seva tasca cultural tan important per la nostra ciutat.
Podeu contemplar el procés de l’obra clicant a la capçalera del bloc en l’apartat Obra.
Consentiment de cookies
Per oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com ara galetes per emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. Donar el consentiment a aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com ara el comportament de navegació o identificadors únics en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament determinades característiques i funcions.
Funcional
Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
L'emmagatzematge tècnic o l'accés és necessari amb la finalitat legítima d'emmagatzemar preferències que no siguin sol·licitades pel subscriptor o usuari.
Estadístiques
L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques.The technical storage or access that is used exclusively for anonymous statistical purposes. Without a subpoena, voluntary compliance on the part of your Internet Service Provider, or additional records from a third party, information stored or retrieved for this purpose alone cannot usually be used to identify you.
Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer el seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars.
